BARCELONA, SEMPRE ENDAVANT

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen
I quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos
Més lluny, sempre aneu més lluny
més lluny de l'avui que ara us encadena
i quan sereu deslliurats, torneu començar els nous passos

Més lluny, sempre molt més lluny
més lluny del demà que ara ja s'acosta
I quan creieu que arribeu
sapigueu trobar noves sendes
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny d'avui, que ara us encadena
I quan sereu deslliurats, torneu començar noves sendes.
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants
Omplin xarxes de volguts estels
plens d'aventures, plens de coneixença

Más lejos, tenéis que ir más lejos
de los árboles caídos que ahora os apresan
y cuando los hayáis vencido
tener bien presente no detenerse.
Más lejos, siempre ir más lejos
más lejos del presente que ahora os encadena
y cuando seáis liberados, volver a comenzar los nuevos pasos.
Más lejos, siempre más lejos
más lejos del mañana que ahora ya se acerca
y cuando creáis que llegáis
sabed encontrar nuevas sendas.
Más lejos, siempre id más lejos
más lejos del presente que ahora os encadena
y cuando seáis liberados, volver a empezar los nuevas sendas.
Buen viaje a los guerreros que a su pueblo son fieles
que el dios de los vientos
favorezca el velamen de su barco
y a pesar de su viejo combate
tengan placer de los cuerpos más amantes
llenando redes de anheladas estrellas
plenas de aventuras, plenas de conocimiento.

LLUÍS LLACH
Viatge a Itaca (Extracta)